Tabarés ha diferenciat entre ansietat i estrés: "La salut mental és un estat de benestar en el qual la persona és capaç de fer front a l'estrés normal de la vida. Quan no som capaços de fer front a l'estrés de la vida pot aparéixer el malestar o l'ansietat. Cal assenyalar que l'ansietat i la por no és una patologia. Es converteixen en trastorns quan apareixen d'una manera exagerada, excessiva. La por és una resposta d'alerta davant una amenaça imminent que pot ser real o no. L'ansietat fa referència a un advertiment anticipatori a una amenaça futura".

 

De la mateixa manera, el Catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de València ha assenyalat que no és el mateix ansietat que trastorne de l'ansietat. "Els trastorns mentals en general tenen unes alteracions conductuals que han de tindre una intensitat. Han de combinar-se i provocar una sèrie de repercussions prou greus per a considerar que estem davant un trastorn mental. En aquest cas tindria la definició de trastorn d'ansietat. Quan està fora del nostre control seria el trastorn d'ansietat (poden ser de separació, fòbies, pànic, agorafòbia…)", ha asseverat.

 

No obstant això, com ha afirmat Tabarés, "estem parlant d'un dels trastorns més prevalents. Juntament amb els trastorns afectius, el trastorn de l'ansietat té una prevalença d'entre el 15 i el 20% de la població i és molt més freqüent en dones que en homes. El nivell socioeconòmic també influeix, els que tenen un nivell més alt tenen una menor freqüència. Per tant, té un component biològic".

 

A la pregunta de si existeix relació entre la depressió i les idees suïcides, Rafael Tabarés ha respost que "el suïcidi sempre s'ha relacionat amb els trastorns afectius, especialment amb els quadres depressius. Però la simptomatologia ansiosa també es pot trobar. Per tant, podríem entendre que les conductes suïcides es relacionen amb els quadres depressius importants. No hi ha necessàriament una relació entre una conducta suïcida i el trastorn d'ansietat, més enllà que són persones que tenen problemes que els pot provocar una situació en la qual no val la pena viure".

 

D'altra banda, el Comissionat de Salut Mental, ha reflexionat sobre el que cal fer en aquestes situacions: "És habitual haver d'estar vivint amb la frustració, amb la ràbia, amb no aconseguir les coses, i això generarà moltes vegades simptomatologia ansiosa. És a dir, la societat en la qual estem és una societat que ens espentarà a estar alerta, vigilants, ansiosos….El que plantejaria és que mirem el context i que ens fem la pregunta important, si podem aconseguir que aquestes coses no ens desborden. Parar-se, estar atent al que ocorre en el nostre interior i el que ocorre fora i tindre la sensació que eres amo de la teua vida en la manera del possible".

Gaudeix de l'entrevista completa ací:  https://www.podcastidae.com/mentescopia/vivir-con-ansiedad-con-rafael-tabares-08/