"A conseqüència de la pandèmia, però també d'una altra sèrie de traumes col·lectius que estem vivint (ací està tot el conjunt de desigualtats econòmiques, l'emergència climàtica, la polarització en el nostre entorn, política…) estem vivint una situació, un conjunt de traumes col·lectius permanents, acumulatius, que tenen un impacte sens dubte sobre la salut física i també sobre la salut mental. Crec que hi ha un reconeixement per part dels ciutadans d'aquesta situació i això explica que la salut mental estiga en l'agenda dels ciutadans. Crec que els mitjans de comunicació i els polítics han captat aquesta situació i està en l'agenda política. Ara hauríem de traduir tot això en la millor gestió possible. Pense que a nivell de la Comunitat Valenciana el fet que es constituïsca i es nomene per primera vegada un comissionat de presidència de la salut mental per a elaborar un pla d'acció en salut mental i que s'hagen posat en marxa un conjunt de coses, indica que s'està espentant en la direcció adequada, des del meu punt de vista. En altres àmbits crec que és insuficient. En altres àmbits com poden ser a nivell nacional, encara que és veritat que per fi s'ha aprovat l'estratègia de salut mental, aquesta estratègia no va acompanyada ara com ara d'un pressupost per a posar en marxa de manera immediata determinats aspectes fonamentals en la situació que estem vivint. Per exemple, dins del pla de recuperació estatal és relacionat amb el component 18 que té a veure amb la modernització del sistema sanitari, aqueix component 18 de fons europeus de recuperació, 1.069 milions, tan sols 2,5 milions (0,24%) tenen a veure amb salut mental. És clarament insuficient. En aquest sentit pensem que cal fer un esforç major en tots els àmbits", va argumentar Tabarés sobre la situació de la salut mental a Espanya i la Comunitat Valenciana.

 

El Comissionat va asseverar que tot el món és susceptible de tindre una depressió i avisa de l'augment en el consum de psicofàrmacs: "Crec que hem de mirar-nos nosaltres mateixos i dir-nos com ho hem passat i com ho estem passant. Les xifres de trastorn depressiu a nivell global s'han posat en taxes de prevalença entorn al 30% de la població a nivell global. Els trastorns d'ansietat també entorn al 27 o 28%. Són dues dades que plantegen com en aquest temps els quadres depressius, els quadres d'ansietat, les persones que ja venien de darrere amb una situació de vulnerabilitat (no solament mental sinó també física). Persones que tenien problemes orgànics, crònics… i que, a conseqüència de la paralització dels seus tractaments, de l'accés adequat a les consultes han empitjorat. S'han vist en situacions d'incertesa, de preocupació molt importants. És a dir, hi ha dades que indiquen clarament com s'ha produït un augment dels problemes de salut mental en sobretot grups més vulnerables. Això ha obligat al fet que en moltes ocasions es tire d'un remei relativament fàcil que és la medicalització. Els psicofàrmacs (ansiolítics i antidepressius) han augmentat el consum d'ells. Moltes vegades d'una forma autodidacta, per dir-ho d'alguna manera. Autoconsum i sense control mèdic".

 

"El sistema sanitari s'ha sotmés a un test mantingut d'estrés extraordinari… i que no ha acabat i probablement no acabe pròximament. La situació de molts professionals, en general, del sistema sanitari, és de degast important. El nombre de baixes professionals que s'estan cometent és relativament important, la qual cosa fa més difícil que siguen capaços de donar una resposta immediata. Si a això afegim que les mesures que estem posant en marxa requereixen la contractació de personal especialitzat (posarem en marxa la contractació de 69 professionals). Però per exemple serà complicat aconseguir els 13 psiquiatres que volem contractar", va assenyalar sobre la situació dels professionals sanitaris.

 

Pel que fa al pla de xoc valencià, Tabarés va dir que: "posarem en marxa un pla que siga realment atractiu perquè els professionals que estiguen, potser, en situacions precàries en altres llocs, siga atractiu que vinguen ací. Tenim a molts professionals que s'han format en la Comunitat Valenciana i que estan treballant en altres llocs. És cert el sistema sanitari de formació d'especialistes és un sistema que obeïa a unes necessitats demogràfiques que no tenia en compte aquestes circumstàncies que han aparegut. És un crit d'atenció per a tindre en compte que probablement és necessari formar més i millor a possibles llicenciats o graus de medicina i a més especialistes de determinades àrees que en els pròxims anys es puguen disparar quant a necessitats. En aquest sentit nosaltres estem treballant, focalitzant el nostre esforç en la situació de xiquets, xiquetes, joves i adolescents. Estem desenvolupant un pla perquè en els pròxims anys es cobrisquen les necessitats que fins ara desgraciadament veníem d'una situació clarament insuficient. Amb aquest pla de xoc i aquest pla estructural volem invertir en els pròxims anys 70 milions. Amb aquest exercici de 2021 i del 2022 per a contractar també ja a 69 més 50 professionals relacionats amb la salut mental i poder posar en marxa equips d'intervenció voluntària, hospitals de dia que no disposàvem d'ells en tot el territori".

 

"Allà on no arriba el públic o no arriba prou ràpid s'intenta col·laborar amb el privat. Des de la meua perspectiva pense que tot el que té a veure amb l'estratègia, organització, planificació… ha de sorgir del públic. Però en tot cas es pot concertar determinats aspectes allà on no arribem perquè siga ràpid", va afegir sobre el tema.

 

Al mateix temps, va apuntar que un dels problemes més greus té a veure amb el poder econòmic i la classe social: "No sols hi ha una bretxa des del punt de vista econòmic en relació amb l'accessibilitat a professionals, sinó que a més hi ha un determinant relacionat amb la classe social a l'hora de tindre més problemes mentals o menys. En els primers mesos de pandèmia es va disparar la simptomatologia d'ansietat a conseqüència de la incertesa, de la possibilitat de perdre el treball. Quan es posaren en marxa les mesures governamentals per a assegurar la prestació econòmica, baixaren les taxes d'incertesa. Les dades que tenim és que la classe social determina els problemes mentals".

 

"La conscienciació ciutadana relacionada amb la salut mental ha sigut molt volàtil. Està molt centrada en el que són els malalts mentals greus (esquizofrènia, trastorn bipolar greu, depressió greu, autisme…). La societat davant aquesta gent adopta una actitud compassiva, moltes vegades d'estigmatització, plena de prejudicis. Els mitjans de comunicació i professionals tenim un treball de donar bona informació i això és un treball a mitjà i llarg termini. La pandèmia el que ha fet és retirar el vel i permetre prendre consciència que qualsevol de nosaltres podem arribar a una situació de problemes depressius, ansietat, amb problemes relacionats amb l'alcohol o amb addiccions. Prendre consciència d'això ha sigut molt important. I això no acabarà ací. Però aquest plantejament pot canviar amb els mesos. És fàcil que el que més o el que menys si anem recuperant-nos pose en marxa mecanismes de negació i de resiliència i diga, ja ho he passat. És fonamental posar-nos a treballar amb aspectes com si tenim els recursos sanitaris suficients. En aquests moments no els tenim, però s'estan fent esforços importants. Durant el temps de pandèmia s'han contractat 137 professionals, però es faran estructurals dins del pressupost de 2022. A això cal afegir els 69 professionals. En salut mental és fonamental treballar en equip. L'objectiu fins a 2027 serà la contractació de 270 professionals, però no crec que amb tot això puguem fer-nos càrrec de tota l'ona pandèmica de salut mental", va declarar Tabarés sobre com veu el futur en l'àmbit de la salut mental en la Comunitat Valenciana.

 

D'altra banda, va comentar que els joves són el sector de la població que més l'està acusant: "En el curs passat durant quatre mesos els joves van patir un experiment que mai abans s'havia posat en marxa. Quedar-se sense col·legi i quedar-se a casa sense contacte presencial amb la gent habitual. Això té relació amb l'increment d'addiccions amb Internet, apostes, pantalles… probablement sí. Des del punt de vista de desenvolupament cerebral, els problemes socials, les seues pors quant a imatge… tenim algunes dades que no són gens bones. Si comparem les dades quant a suïcidis en menors de 39 anys del 2019 al 2020 veiem que s'ha incrementat un 20%. En les persones de més de 70 anys ha disminuït un 21%. Per tant, estem molt preocupats amb els xiquets, xiquetes, joves i adolescents. La primera causa d'anys perduts de vida en els joves d'Europa és el suïcidi. Per això volem intervindre. Estem treballant en la convenció ciutadana en salut mental".

 

Així doncs, sobre la pandèmia va remarcar que "pense que un percentatge important de la població ja viu en una situació de normalització amb el virus. Posa en marxa mecanismes de negació, de resiliència… i aquestes persones és difícil que caiguen en un quadre d'ansietat o depressió. Però hi ha persones més vulnerables, els que han perdut a sers estimats, estudiants que no han pogut eixir a estudiar… en general persones vulnerables que se'ls ha trencat la seua marxa. I hi ha un grup de persones que no veuen solucions als seus problemes econòmics o de salut que estan caient al precipici. Aquesta situació per als més beneficiats pot revertir, pot canviar si això perdura, es manté i es van solapant traumes col·lectius".

 

Per a finalitzar, Rafael Tabarés va puntualitzar que "no hi ha una recepta general per a problemes tan complexos, perquè les idees de suïcidi estan moltes vegades relacionades amb els quadres depressius i tenen un funcionament diferent a una altra mena de trastorns, però des del meu punt de vista hi ha un aspecte clau i és que cal evitar el silenci. Hem de tindre la valentia i donar-li a aquesta persona que està en eixa situació el significat i el valor que mereix sense tindre por, sense dir grans paraules o fer consells que són absolutament fora de lloc com l'ací no passa res, tiraràs avant, tu el que has de fer és no pensar en aquestes coses… Això no té cap sentit. No per deixar de parlar d'això no es produiran aquestes conductes".