El Doctor Tabarés, a qui el programa ha batejat com "El guardià de les nostres ments", ha explicat com va ser el procés en el qual va arribar a ser Comissionat en el context de la pandèmia del COVID19. "Com ha ocorregut amb moltes persones, quan va esdevindre la pandèmia molts ens vam posar a parlar, a cuidar… És a dir, deixem darrere interessos personals o professionals i decidim que havíem de fer un pas avant pel bé comú", ha declarat.

"Sabíem per estudis que només 15 dies de reclusió havia produït episodis d'estrés posttraumàtic i havia condicionat molt a les persones que s'havien tancat. En aqueixes condicions, amb tota la bibliografia i evidència vaig anar a parlar amb el President i li vaig plantejar que podia passar això en el futur amb nosaltres. Després va anar molt més temps. Ell va tindre una gran sensibilitat i va ser el primer President que en reunions amb presidents va introduir el tema de la salut mental com alguna cosa que podia deixar una marca perenne en els ciutadans", ha afegit.

El presentador li ha recordat a Tabarés la comparació que va fer en una entrevista entre la pandèmia i la guerra. "Es van produir moltes baixes sense tindre la possibilitat d'iniciar un procés de duel que et permet posar les coses en el seu lloc de manera emocional. És un trauma col·lectiu que se suma a altres traumes com per exemple la crisi econòmica, la crisi climàtica, la guerra d'Ucraïna, la polarització política… fan que les persones estiguen submergides en una espècia de catàstrofe permanent. És impossible viure en la catàstrofe permanent", ha dit.

"Les preocupacions relacionades amb la salut mental són el primer problema de salut de la gran majoria dels països. En els espanyols s'ha col·locat per davant del càncer i del COVID per a la meitat de les persones", ha recordat el Comissionat.

Sobre com passar aquest problema a l'agenda dels polítics, ha asseverat que "l'OMS recomana que almenys el 5% de la despesa pública es dedique a la salut mental. En el pressupost de 2022 de la GVA, amb la posada en marxa del Pla d'Acció, pretenem que hi haja un impuls fonamenta per a acostar-nos a aqueix 5% i fins i tot sobrepassar-lo. Més de la meitat del pressupost destinat a la salut mental ací i en la majoria dels països ens el gastem en medicament. Aproximadament un milió de valencians pren algun tipus de psicofàrmac. Hem d'intentar no sols gastar més, sinó gastar millor. No es tracta de substituir medicació per més teràpia, es tracta de buscar un equilibri".

"Cal intervindre en l'educació, a aconseguir un aprenentatge socioemocional, que és tan important com les matemàtiques. A cas no és important saber gestionar les emocions i saber buscar ajuda? Estem intentant veure si posem en marxa una assignatura d'aprenentatge socioemocional. La salut mental és transversal, per això depenc de Presidència i així ho volia el President. La salut mental és cosa de tots els ciutadans i per això creem la Convenció Ciutadana de la Salut Mental, que és la primera que s'ha fet en el món i els valencians hem d'estar orgullosos", ha declarat el Professor Tabarés sobre l'educació i la transversalitat de la salut mental.

Sobre els suïcidis ha confessat que "Espanya té unes taxes de suïcidi en comparació a altres països europeus lleugerament per davall, i la Comunitat Valenciana té unes taxes fins i tot per davall de la mitjana espanyola. Hem tornat a les dades de 2019. 403 morts a l'any segons els últims registres. La meitat d'aquestes morts són atribuïdes a la depressió i un 20% a l'alcohol o les drogues. Els homes es maten més que les dones i entre 40 i 60 anys es maten més. Sabem moltes coses, però el més important és de fer-ho visible i bé. Els mitjans de comunicació cada vegada tenen més guies. Tapar-ho no és bo, cal donar-li visibilitat de manera adequada".

Clica ací per a vuere un fragment de l'entrevista